Blogger

Bisbat de Mallorca

Formam part del Bisbat de Mallorca.

17/9/13

JORNADA SOBRE INTEL·LIGÈNCIA ESPIRITUAL AMB EN FRANCESC TORRALBA



A L’ATENCIÓ DE TOT EL PROFESSORAT

Benvolguts/des,
El curs escolar ja està en marxa, esper que, malgrat les incerteses i les peculiaritats d’aquest inici, comenceu amb il·lusió el nou curs 2013-14.
El motiu d’aquesta carta és per convidar-vos a la JORNADA D’INICI DE CURS DELS CATEQUISTES. Serà el dissabte, 5 d’octubre, al Seminari Nou (Camí Salard, 47, de Palma). Començarem a les 9:00 del matí i acabarem a les 13:00.
Què motiva aquesta convidada a una jornada per a catequistes?
Mirau, aquest acte el convoca cada any la Delegació de Catequesi, però aquest any ho fa conjuntament amb la Delegació d’Ensenyament i la Delegació de Pastoral Juvenil, pel fet que el tema que es tractarà és molt interessant per a educadors i professorat en general: La intel·ligència espiritual.
En el temps que vivim, molts de nosaltres assistim al que anomenam el “despertar a la fe” dels nostres alumnes. És bo que estem preparats i sensibilitzats per educar cap aquí, ajudant i promovent aquest despertar.
Avui es parla molt de les “intel·ligències múltiples”, com la intel·ligència emocional, però també és molt significativa per al creixement del nin i de la persona, l’educació de la intel·ligència espiritual. Moltes vegades a l’escola començam a ensenyar coses als nins i deim que els falta base, que vénen com un paper en blanc: tal vegada els falta el primer, haver despertat la intel·ligència espiritual...
Com veis, el tema és apassionant. Molt suggerent per a catequistes, educadors, professors, mestres, pares i mares de família...
I vendrà a introduir-nos al tema un gran expert en la matèria: FRANCESC TORRALBA (Barcelona, 1967), doctor en Filosofia i doctor en Teologia. Autor de moltes publicacions. Presideix el Consell Assessor de la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya, i fou nomenat per Benet XVI consultor del Consell Pontifici de la Cultura de la Santa Seu. Ha vengut en moltes ocasions a Mallorca a fer conferències a pares i a educadors.
A més de la ponència en sí, hi haurà un moment de treballar per grups el que ens haurà comunicat en Francesc, per tal de veure com aplicar-ho al nostre dia a dia.
El dia 5 mateix se vos convidarà a participar voluntàriament i anònimament en les despeses de l’acte (2€).
Per tal de tenir una idea aproximada de quants participarem en aquesta jornada, vos deman que ho comuniqueu abans del proper 30 de setembre a la Secretaria General (ho podeu fer escrivint un correu a casaesglesia@bisbatdemallorca.com o per telèfon al 971 213 100 -extensió 133-), o al mail de la Delegació (debm@bisbatdemallorca.com). Heu d’indicar la relació dels professors participants (noms i llinatges) i l’escola d’on vendreu. Si necessitau servei de guarderia, ho podeu sol·licitar en comunicar la vostra participació en la jornada.

Moltes gràcies i fins aviat.
Una abraçada,

Toni Seguí Estrany
Delegat d’Ensenyament.

7a TROBADA ANY DE LA FE

Ja estam en la part final de l’ANY DE LA FE i arriba el moment de la setena (i penúltima) trobada de les catequesis de l’Any de la Fe.

Com a professorat de Religió, amb la missió d’oferir un poc de llum als nostres alumnes, nosaltres som els primers que també hem de cuidar de la nostra espiritualitat, de la nostra fe.

En aquest procés de recerca, aniria molt bé poder compartir les inquietuds i experiències amb altres que viuen quelcom de semblant. Des de la Delegació t’oferim l’oportunitat de fer aquest camí acompanyat.

Així, la nostra setena trobada serà aquest dilluns dia 23 de setembre, a les sis de l’horabaixa (una horeta i mitja), al Seminari Nou (Camí Salard, 47 de Palma).

Per facilitar l’organització (elaboració de carpetes amb material, fotocòpies...) vos demanaria que confirmeu l’assistència, com a molt tard, el mateix dilluns al matí.

QUI HI ESTÀ CONVIDAT? Aquells mestres/professors que voleu tenir una oportunitat per redescobrir la fe o que tot i estar un poc enfora de la fe, la cercau; en definitiva: cercadors que volen descobrir o redescobrir l’alegria de la fe, persones que cerquen a Déu. TOT I QUE NO HAGUEU VENGUT A TROBADES ANTERIORS!!!

Moltes gràcies per fer-ne difusió i per engrescar-te en aquesta oportunitat tan especial que se’ns ofereix. T’hi esper!

Una abraçada,
Toni Seguí Estrany

14/9/13

PREN EL POLS A LA VIDA I ACTUA


Aquest és el lema que la Delegació d’Ensenyament ha triat per aquest curs 2013-14. Prendre el pols és el que fan els metges per veure com està el cor. Prendre el pols a la vida vol ser una metàfora del que suposa escoltar la vida, escoltar tot el que ens envolta, i també escoltar el nostre interior. I des d’aquesta actitud d’escolta, actuar, posar-hi les mans, decidir.
Podríem dedicar el curs a conrar la “competència compassiva” dels nostres alumnes i la nostra pròpia. Per això el lema de prendre el pols ens és molt adequat per convidar els nostres alumnes (i nosaltres mateixos) a escoltar el propi cor, explorar la pròpia sensibilitat, pouar en el propi interior, per tal de créixer en la competència compassiva.
En qualsevol procés de creixement educatiu és necessari comptar amb els models. En el cas de créixer en la competència compassiva, és clar que també hem de comptar amb models. Un d’ells és el propi educador, i sobretot el propi Jesús. Volem créixer en compassió, seguint l’exemple de Jesús, el “Bon Samarità”.
La compassió és un estil de relació sorprenent
Quan parlam de la compassió, d’entrada pensam que es tracta del que sentim interiorment quan veim algú que passa necessitat. Podríem pensar que totes les nostres accions i campanyes solidàries neixen d’una actitud compassiva, i volen estar al servei del creixement de la intel·ligència o competència compassiva. Però podem aprofundir un poc més.
La compassió és un estil de relació, en la que deixam que s’hi impliqui la pròpia sensibilitat. La paràbola del Samarità descriu la compassió com un moviment de les pròpies entranyes. Així, educar en la competència compassiva vol dir educar també la interioritat dels nostres alumnes perquè aprenguin a escoltar les seves entranyes, el que ells senten quan se troben amb algú que els necessita,  els sentiments que proven quan fan un gest solidari o d’ajuda... Així seria interessant que al llarg d’aquest curs examinéssim els moviments que fa el Samarità (Lc 10, 25-37): veure, commoure’s, acostar-se i posar-hi les mans, implicar també el propi sou, recursos i el propi temps... així ens podríem plantejar tot el curs com un camí per anar fent aquest procés que implica des del veure, el cor i les mans, implicant temps, economia...
Per què deim que és una relació sorprenent? Perquè quan un descobreix la seva capacitat compassiva, la bellesa de la seva sensibilitat, el seu tresor entranyable del propi cor, que és capaç de commoure’s, descobreix un poc més la seva pròpia identitat: hem nascut per això, per sembrar amor, per patir amb, per viure la relació des de l’afecte i la tendresa, descobrir com ens importen les persones, i com som feliços quan som capaços d’ajudar... Quan un descobreix això se sorprèn. Vet aquí la sorpresa d’aquesta relació.
I és per això que deim que aquesta compassió no sols la sentim o experimentam en la relació amb els més petits o els més pobres. La compassió és part de “l’empatia”, de ser capaços de posar-nos en el lloc de l’altre. I això caldria que ho visquéssim amb totes les nostres relacions. La compassió des de l’empatia esdevé un estil de relació, un mètode de vida.
Jesús és l’home de la compassió
Jesús és l’home que opta per fer de la compassió el seu estil de relació amb els altres, també amb mi i amb els nostres alumnes. Jesús no és només un model de persona compassiva. Aquesta seria la primera passa. Podem mostrar als alumnes aquest model perquè el puguin tenir com exemple. I això val tant per els nostres alumnes creients com no creients; i també per els nostres alumnes cristians i no-cristians.
Però si ens aturéssim aquí deixaríem de mostrar-los el millor de Jesús. Ell no és només un model. Ell ens proposa a tots nosaltres, en primer lloc als propis educadors, que puguem viure amb Ell la vida des d’aquesta relació. La vida cristiana és sobretot una oportunitat per poder sentir que Jesús ens estima així, que Déu ens estima des de la compassió, que sent un amor entranyable per cada un de nosaltres, que Ell vol viure amb nosaltres aquesta relació sorprenent. Abans que imitar a Jesús et proposam que experimentis en la teva pròpia vida com Ell t’estima així. I des d’aquí intentar ser competents en la compassió.
Tots els sentiments els podem fer nostres, interioritzar, no quan se’ns els explica, sinó quan els sentim en carn pròpia. Un aprèn estimar quan se sent estimat i quan estima. També la compassió, com estil de la nostra vida, la podem interioritzar, fer nostra i practicar, quan la sentim en la nostra pròpia vida, quan sentim que algú ens estima així... Fixa’t que aquest Algú pot ser Déu mateix.
Objectius que ens podríem proposar:
1.  Que els alumnes siguin competents en la compassió, seguint l’exemple de Jesús.
2. Motivar-nos com a educadors, a viure la vocació de l’educació des de la compassió de Jesús.
3. La compassió i la misericòrdia que viu Jesús amb els altres és un estil de relació “cordial” que hauria d’impregnar el nostre estil com a educadors. Seria interessant que ens marquéssim l’objectiu de descobrir més aquest estil de relació educativa des de l’afecte i la tendresa.


Bon curs per tothom!!!!